Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
Espírito Santo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, vora l’Atlàntic.
La capital és Vitória S'estén a l’oest pels contraforts de la Serra dos Aimorés pic Bandeira 2 884 m el sector oriental és una plana sedimentària drenada per nombrosos rius, entre els quals es destaquen el São Mateus i el Doce, parcialment sorrenca i inundable El clima, càlid i humit 23°C de temperatura mitjana anual i uns 1 200 mm de pluja, afavoreix un dens bosc tropical amb fustes precioses, com la del Cordia gerascanthus , del qual és primer exportador nacional La població 49,1 h/km 2 est 1984 és més densa al sud, on les terres són més fèrtils S'hi destaca l’agricultura, sobretot del cafè…
brucel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties infeccioses causades per bacteris del gènere Brucella.
La reserva natural de les brucelles són els animals, sobretot el bestiar boví B abortus , el cabrú B mellitensis , el porquí B suis , l’oví B ovis i els gossos B canis La malaltia es pot transmetre a l’home per contacte directe o per la ingestió de productes dels animals, especialment la llet i els derivats Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l’home, la B canis l’afecta excepcionalment i la B ovis no l’afecta La B mellitensis , que fou la primera a ésser descoberta 1887 pel bacteriòleg britànic David Bruce, és la que provoca la major part…
El que cal saber de la brucel·losi
Patologia humana
La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta els animals —sobretot cabres, ovelles, bòvids i porcins— que es pot transmetre a l’ésser humà per contacte directe amb animals malalts o després de la ingestió de llet o derivats o productes càrnics procedents d’animals infectats La manifestació més freqüent del trastorn és la febre, que antigament evolucionava al llarg d’algunes setmanes alternant períodes de febre amb períodes apirètics, per bé que actualment, amb el tractament adequat, no té una evolució prolongada de vegades però, el…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen…
tècnica
Conjunt de procediments per a l’aprofitament industrial o científic dels elements naturals i dels seus derivats.
tel·lurat
Química
Cadascun dels anions derivats de l’àcid tel·lúric, de fórmula general [TeOn(OH)6 - n]n+.
àcid isonicotínic
Farmàcia
Isòmer de l’àcid nicotínic emprat en la preparació de derivats amb acció tuberculostàtica d’aplicació terapèutica.
pentanol
Química
Cadascun dels tres alcohols isòmers de fórmula C5H1 2O, derivats del n-pentà.
El 1- pentanol alcohol amílic primari és un líquid incolor que bull a 138°C i té una densitat de 0,814 És lleugerament soluble en l’aigua i miscible amb alcohol i èter Hom l’obté, conjuntament amb els altres alcohols pentílics, per destillació fraccionada del cru d’hidròlisi alcalina dels productes de cloració del pentà És emprat en síntesi orgànica El 2- pentanol és un líquid incolor que bull a 119°C i té una densitat de 0,811 És igualment soluble en alcohol i èter i és emprat com a dissolvent de pintures i laques i com a intermediari en la fabricació de productes farmacèutics El 3- pentanol…
àcid urònic
Química
Denominació genèrica de diversos composts àcids derivats de les aldoses per oxidació de llur grup hidroxil terminal.
Hom els pot preparar per oxidació acurada de glicòsids, i són anomenats substituint el sufix - osa de l’aldosa corresponent pel sufix - urònic Els àcids urònics més corrents en la natura són el glucurònic i el galacturònic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina