Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Trull i cabana de la vil·la de Vilauba (Camós)
Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…
Castell de Reiners
Situació Un aspecte del mur que delimita el recinte del castell, adaptat al cimal de la penya ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Reiners es troben dalt d’un turó des d’on es domina el conjunt de la població de Reiners, escampada per la vall de la ribera del seu nom, que desguassa al Tec pel seu marge dret Mapa 2449 Situació Lat 42° 28′44″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar al poble de Reiners cal seguir la carretera D-15, que s’agafa a la D-115, a l’entrada del veïnat del Pont de Reiners, que es troba a gairebé 3 km de Ceret Situats davant l’església parroquial de Sant Vicenç de Reiners…
llum de ganxo
Llar
Llum d’oli que té el dipòsit en forma de platet amb un o més becs i se sosté penjat per un ganxo.
cambra de càrrega
Física
Dipòsit construït al final d’un canal d’una central hidroelèctrica, del qual surten els tubs que condueixen l’aigua a les turbines.
assortidor de combustible
Partida
Aparell constituït bàsicament per un dipòsit, una bomba i un comptador, per a la venda al detall de benzina i d’altres combustibles.
separador
Química
Dipòsit proveït de diverses sortides que permet de separar l’aigua i els gasos que acompanyen el petroli brut, en un pou petrolífer.
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa…
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb l’absidiola adossada al mur de migjorn ECSA - J Cruanyes i LI Claver Església situada a 1,5 km de Vilafranca Quan se surt d’aquesta vila per la carretera general de Barcelona, una vegada passat el pont del ferrocarril cal agafar un camí vorejat de plàtans en direcció S Cal passar el pont que travessa l’autopista, d’on ja és visible la capella JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF931777 Història Les arrels d’aquesta església són molt antigues, però el primer document on es troba esmentada la capella és del 1285 i correspon al testament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina