Resultats de la cerca
Es mostren 8075 resultats
civilista
Jurista especialitzat en dret civil.
espòlits
Dret català
En dret eivissenc, capítols matrimonials.
Es poden atorgar pels qui es volen casar, però cal que els facin abans de contreure matrimoni Un dels pactes importants és de determinar lliurement el règim econòmic matrimonial al qual se subjectaran els béns dels futurs consorts A manca d’espolits hom entén celebrat el matrimoni sota el règim d’absoluta separació de béns Poden comprendre pactes com els relatius a la constitució del dot, de l’escreix, de l’usdefruit recíproc entre els esposos a favor del sobrevivent, heretaments a favor dels fills naixedors, i molts d’altres
Bernat Estruc
Filosofia
Història del dret
Humanista benedictí; doctor en dret.
Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404
Segimon Comes i Vilar
Cristianisme
Història del dret
Doctor en dret i eclesiàstic.
Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi…
,
mancipatio
Dret romà
Negoci jurídic solemne del dret romà antic —dret dels quirits— per adquirir el domini.
Caigué en desús per les seves múltiples i complicades fórmules, fins al punt que ja no fou recollida en la compilació de Justinià
drets històrics
Dret
En l’estat autonòmic espanyol instaurat en la Constitució del 1978, drets vinculats a l’organització política i al règim de dret privat de determinats territoris anteriors a la Constitució del 1978 i actualitzats d’acord amb aquesta.
A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat
testament en cas d’epidèmia
Dret civil
Dret civil català
Testament regulat per disposicions de dret romà, segons les quals, i per tal d’evitar el perill de contagi si es reunien moltes persones en l’habitació del malalt, es dispensava el requisit que el testador s’hagués de reunir simultàniament amb el notari i els testimonis.
I d’acord amb aquests precedents l’actual compilació del dret civil català estableix que l’atorgament de testaments en cas d’epidèmia no requerirà la unitat d’acte
any de plor
Dret català
Primer any de viduïtat durant el qual el consort supervivent té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premorient en consonància amb la seva posició i amb la quantia del dit patrimoni.
Inicialment fou un un privilegi de què gaudien els barcelonins, però el rei Pere III el va estendre a tots els catalans per mitjà d’una constitució del 1351 fou recollit pels Usatges i és mantingut per la Compilació del 1960 Només hi té dret la vídua que no guadeix del benefici de tenuta i el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l’herència del premorient, i sempre que en enviudar no estigui separat judicialment o de fet, o es torni a casar o visqui maritalment de fet amb una altra persona o abandoni o negligeixi greument els fills menors comuns A partir del nou…
alberga
Història del dret
Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.
Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina