Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…
rebaixador
Tecnologia
Eina de fuster, semblant al garlopí, la fulla de la qual només ocupa una part de l’ample de la caixa, la qual és proveïda, a l’altra part, de galgues intercanviables en forma de ressalt que en lliscar pel cantell de la peça de fusta que hom treballa guien l’eina.
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…
Santa Maria o Mercè de Planès
Art romànic
Vista de conjunt d’aquest singular edifici ECSA - A Roura Situació L’església parroquial de la Mercè aglutina al seu voltant el més important dels tres nuclis que componen el poble de Planès, el qual és situat a ponent del pla de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 31’ 53” N - Long 2° 12’ 26” E Per a arribar a Planès des de la Guingueta d’Ix cal seguir la carretera N-116 quan s’arriba al coll de la Perxa, cal desviar-se primer per la carretera D-10 cap a la Cabanassa i tot seguit per la D-32, que es dirigeix a Sant Pere dels Forcats i a Planès MLIR Història Sector sud-est de l’església,…
xarrió
Oficis manuals
Mecanisme del torn que té un moviment de translació al llarg de la màquina i serveix per a subjectar l’eina amb què es treballa.
projecte Corine
Projecte iniciat el 1985 per la Unió Europea com una eina per a facilitar la recollida estandarditzada de dades sobre els ecosistemes a escala europea.
En la primera fase, CORINE Coordination of Information on the Environment Land Cover 1990, es creà la base de dades geogràfiques sobre cobertura vegetal i els usos del sòl a la Unió Europea i s’establiren la metodologia de treball i els criteris per a la classificació dels biòtops naturals europeus, sobre els quals es féu la classificació dels hàbitats de Catalunya En la segona fase, Image &CORINE LC 2000, s’actualitzà la informació per a tot Europa amb l’ajuda de dades via satèllit Des del 2007, es treballa en l’actualització de les dades recollides fins el 2006 L’organisme responsable…
brunyidor
brunyidor
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina o estri (martell de cap pla, pedra d’àgata, punta d’acer amb mànec, raspall, corró recobert de guarnició, etc) emprat per a brunyir.
ferro
Indústria tèxtil
Eina de forma rodona o una mica aplanada, amb un canal longitudinal, emprada en els telers a mà per a teixir els velluts per ordit.
tallantó
Construcció i obres públiques
Eina semblant a un martell, amb dos talls, l’un horitzontal i l’altre vertical, emprada pels paletes per a picar les rajoles en enrajolar.
segar
Agronomia
Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb la dalla, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.
Sovint el verb “segar” és reservat a l’acció de tallar el blat o l’herba amb la falç o el volant, mentre que la de tallar amb la dalla és anomenada dallar En alguns llocs el fet de tallar el blat sense collir-lo és anomenat estassar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina