Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
cicle del carboni
Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi,…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia…
Les necessitats energètiques o calòriques. Concepte de caloria
Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica fruit d’un…
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible…
efecte corona
Electrònica i informàtica
Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió, al voltant dels conductors, d’on li ve el nom.
És produït per la ionització de les capes d’aire immediates als conductors, motivada per la tensió voltatge que hi ha entre els conductors És, doncs, una perforació dielèctrica de l’aire al voltant del conductor, deguda al camp elèctric Això representa una certa pèrdua d’energia de la línia treball d’ionització La lluminositat és deguda a la recombinació d’ions positius i negatius, que retornen l’energia d’ionització, en forma de llum Aquest fenomen s’origina a partir d’un cert valor de tensió, en dos llindars En un primer nivell de tensió, anomenat tensió crítica…
flaix
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el…
nombre de Richardson
Meteorologia
Valor del quocient entre l’energia cinètica de l’aire causada per l’empenta hidroestàtica i l’energia cinètica causada per la turbulència.
És un paràmetre adimensional emprat per a caracteritzar la turbulència atmosfèrica Quan el seu valor és inferior a la unitat, la turbulència persisteix i s’incrementa si és negatiu, mentre que quan és superior a la unitat la turbulència tendeix a desaparèixer
efusor
Tecnologia
Dispositiu per a la conversió d’una part de l’energia potencial del flux d’un fluid en energia cinètica o de velocitat.
teoria del tot
Física
Teoria que intenta unificar la descripció de les quatre interaccions fonamentals.
La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la…