Resultats de la cerca

Jugadora de tercera línia, fou membre de l’INEFC de Lleida, i després es traslladà a l’UPV Gaztedi d’Àlaba, on feu gran part de la carrera esportiva Jugà més de 20 partits amb la selecció catalana, més de 10 amb la selecció basca i més de 40 amb la selecció espanyola També fou entrenadora de la selecció femenina d’Euskadi 2008-09 Després, fou vicepresidenta de la secció femenina de la Federació Espanyola de Rugbi

Es formà al Rugby Club l’Hospitalet i després passà al Rugbi Club Cornellà, però gran part de la carrera esportiva la desenvolupà al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1950 Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola Com a entrenador, feu carrera al Futbol Club Barcelona i se li concedí la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi 1961 També feu d’àrbitre i formà part de la directiva de la federació catalana

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom El 2010 aconseguí la victòria al Campionat de Catalunya i també al Campionat d’Espanya Amb la selecció espanyola disputà diverses competicions internacionals, com un Campionat d’Europa júnior i un sub-23 Forma part dels programes de perfeccionament de la federació catalana i espanyola, i pertany a l’equip de treball del Club Cadí Canoë-Kayak en l’organització de competicions nacionals i internacionals

Fou un dels impulsors els anys quaranta, juntament amb Joan Antoni Samaranch, de l’hoquei sobre patins a Catalunya Fou president del Club Patí Barcelona, des del qual collaborà en l’organització del Campionat del Món de patinatge del 1948 a Barcelona També fou delegat regional de la Federació Espanyola de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol, càrrec al qual accedí el 1955 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1951

Davantera formada al Foment Deportiu Cassanenc, a disset anys marxà tres temporades al CP Vilanova i, posteriorment, fitxà pel Girona CH Fou internacional tant en categories inferiors com en l’àmbit absolut amb la selecció catalana i l’espanyola Amb Catalunya conquerí una Copa Amèrica 2011 i tres Campionats d’Espanya, i amb la selecció espanyola, un Campionat d’Europa 2009 En l’àmbit individual, fou escollida MVP de l’OK Stars 2011 Es retirà de la competició la temporada 2018-19

Membre del Club Natació Terrassa En el període 1981-84 fou 131 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en Jocs Mediterranis 1983, medalla d’argent, Campionats d’Europa 1981, 1983, medalla de bronze, Campionats del Món 1982 i en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1990 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits en bronze 1982, argent 1983 i or 1984, i la del mèrit esportiu 1983

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel