Resultats de la cerca

S’establí a Catalunya i entrà a formar part de l’Escola d’Esquí del Centre Excursionista de Catalunya 1960-62 i l’any 1963 passà a l’Escola Poliesportiva de la Molina És demostrador de l’Escola Espanyola d’Esquí des de fa més de quaranta anys Ha participat en diversos campionats d’Interski i congressos internacionals de la Ski Instructors Association, en representació de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Fou metge de la Unió Esportiva Lleida durant vint-i-cinc anys Fou fundador i president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport i de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol També fou president de l’European Federation of Orthopaedic Sport Traumatology L’any 2004 esdevingué director mèdic de l’equip de futbol Shakhtar Donetsk Ucraïna i aconseguí la Menció d’Honor del Govern d’Ucraïna 2007

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

Jugadora de tercera línia, fou membre de l’INEFC de Lleida, i després es traslladà a l’UPV Gaztedi d’Àlaba, on feu gran part de la carrera esportiva Jugà més de 20 partits amb la selecció catalana, més de 10 amb la selecció basca i més de 40 amb la selecció espanyola També fou entrenadora de la selecció femenina d’Euskadi 2008-09 Després, fou vicepresidenta de la secció femenina de la Federació Espanyola de Rugbi

Format als Escolapis de Sabadell, debutà a la divisió d’honor la temporada 1960-61 amb el CE Arrahona La següent temporada fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Després jugà una temporada al CP Voltregà, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1966, tres al Cerdanyola CH en la màxima categoria 1966-69 i posteriorment anà al CE Sabadell i al CH Barberà Fou dues vegades internacional absolut amb la selecció espanyola

Jugà al CD Mataró des del final dels anys seixanta fins que passà al Joventut de Badalona 1979-82 Amb el CD Mataró aconseguí tres títols de Lliga estatal de primera divisió 1972, 1973, 1974 i dos subcampionats de la Copa de la Reina 1973, 1974 Fou jugadora internacional absoluta amb la selecció espanyola en divuit ocasions Disputà el Campionat d’Europa femení d’Itàlia el 1974, el primer en el qual participà la selecció femenina espanyola

Militar de professió, el 1940 fou nomenat president de la Sociedad de Tiro de Barcelona Ocupà la presidència de la Federació Espanyola de Tir Olímpic fins el 1954 i, posteriorment, en fou nomenat president d’honor Publicà obres i treballs sobre armes, balística i camps de tir També formà part de la Real Sociedad Colombófila de Catalunya, presidí la Reial Federació Columbòfila Espanyola entre el 1912 i el 1914 i fou redactor de La Paloma Mensajera

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Es formà al Rugby Club l’Hospitalet i després passà al Rugbi Club Cornellà, però gran part de la carrera esportiva la desenvolupà al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1950 Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola Com a entrenador, feu carrera al Futbol Club Barcelona i se li concedí la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi 1961 També feu d’àrbitre i formà part de la directiva de la federació catalana

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960