Resultats de la cerca

De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos discs

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925

Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales

És obra de diferents arquitectes Gilles le Breton, S Serlio, autor del pati Oval i, en temps d’Enric II, F Primaticcio i P Delorme Fou construït al voltant de tres patis el del Cavall Blanc, l’Oval i el de la Font Sota Enric IV hom feu la capella de la Trinitat i el pati dels Oficis 1609 JA Du Cerceau construí l’escala de ferradura de la façana durant el regnat de Lluís XIII Lluís XV encarregà a JAGabriel un dels pavellons de la façana principal, i Napoleó I feu modificar algunes estances per PF Fontaine i C Percier

Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat

El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre…

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

Fill legitimat 1550 del rei Jaume V d’Escòcia i de Margaret Erskine, filla del comte de Mar El 1560 féu costat a la reforma religiosa i ajudà en el govern la seva germana Maria I, però es distancià d’ella en oposar-se al matrimoni amb el comte de Darnley i defensar Johan Know, que havia estat declarat traïdor Intentà de fer un cop d’estat, que fallí, i hagué de fugir a Anglaterra 1565, però fou perdonat el 1566 i, nomenat regent, tornà a lluitar contra la seva germana Es féu impopular i acabà essent assassinat

S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre