Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Simon Sechter
Música
Teòric i compositor austríac.
Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg,…
Edison Vasil’evic Denisov
Música
Compositor rus.
Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora…
Luigi Ricci
Música
Compositor italià.
Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di…
Pietro Raimondi
Música
Compositor italià.
Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué ocupar només…
Antonio de Torres
Música
Constructor de guitarres andalús.
Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’acústica que l’…
F’odor Ignat’evič Stravinskij
Música
Baix baríton rus, d’origen polonès.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del…
Julio Segni
Música
Organista, clavicembalista i compositor italià.
Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època,…
Arnolt Schlick
Música
Organista i compositor alemany.
Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i denoten un…
Antonio Scandello
Música
Instrumentista i compositor italià.
Es formà a la seva ciutat natal, probablement amb Gaspare de Albertis, on exercí com a instrumentista El 1547 entrà al servei del cardenal Christoph Madruzzi a Trento Dos anys més tard marxà a Alemanya, on estigué al servei de l’elector Moritz de Saxònia Es convertí al protestantisme i ocupà el càrrec d’assistent del mestre de capella de Dresden M Le Maistre, a qui succeí l’any 1568 Sota la seva direcció, la capella de Dresden experimentà una gran puixança Tingué molta fama com a instrumentista de corneta i sacabutx, i com a compositor exercí una gran influència en la música…
Giovanni de Macque
Música
Compositor, organista i professor de música flamenc.
Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del conservadorisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina