Resultats de la cerca

Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera 1878, fou un dels principals personatges del partit conservador al País Valencià i fou diputat a les corts espanyoles en tres legislatures 1879, 1884 i 1886 Fou un dels promotors de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual ocupà el càrrec de secretari, i de La Revista de Valencia  1880-83 Emprengué la preparació i la publicació d’una Bibliografía histórica española 1883

Ingressà en l’orde dels franciscans, on exercí diversos càrrecs, entre els quals el de provincial a la ciutat de València S’ocupà de compilar la documentació dispersa de l’orde i escriví diverses obres històriques, si bé només en publicà una l’any 1741 Narración histórica de la antigüedad y progreso del Real Monasterio de la Purísima Concepción de Valencia , on descriu detalla-dament la fundació i posterior evolució d’aquest monestir

Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559

Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi

Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria

Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000