Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
pla americà
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.
Utilitzat ja amb anterioritat en films nord-americans, el seu ús es generalitzà a partir del 1909
lateralitat
Psicologia
Predomini funcional dels òrgans i membres d’un costat del cos humà sobre els de l’altre.
Les causes que determinen la lateralitat poden ésser biològiques o culturals Hi ha subjectes amb lateralitat diversa per als diferents òrgans i membres esquerrans de mans i dretans de peus o ulls En la pràctica, una inadequada implantació de la lateralitat pot influir greument en el desenvolupament de les funcions psíquiques i del llenguatge
circulació extracorpòria
Derivació, per fora del cos humà, d’una part o de la totalitat de la circulació sanguínia.
Aquesta tècnica és emprada en cirurgia cardíaca per a substituir el sistema cardiopulmonar del pacient per un aparell de cor-pulmó artificial, que consta d’un sistema oxigenador que substitueix els pulmons i un sistema de bomba que exerceix les funcions del cor La circulació extracorpòria és emprada també en els aparells de ronyó artificial
robot
Tecnologia
En les obres de ficció, màquina d’aspecte humà, capaç de moure’s, executar operacions, parlar, etc.
aixella
Anatomia
Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
Està envoltada de músculs pectorals, subescapular, etc Una pell fina, rica en glàndules sebàcies i sudorípares i poblada de pèl a partir de la pubertat, revesteix tota l’aixella i cobreix una capa abundosa de teixit que envolta l’artèria i la vena axillars, els nervis del plexe braquial i nombrosos ganglis limfàtics
activitat alfa
Biologia
Ritme essencial del cervell humà en l’individu despert, en repòs, relaxat i amb els ulls tancats.
Compost per ones de freqüència de 10 cicles per segon que apareixen a les àrees occipitoparietotemporals i es disposen en forma de fus a l’electroencefalograma Desapareix en el son i s’interromp si l’individu obre els ulls i fixa l’atenció
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i…
Martí I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1390-1409).
Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània,…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull humà…
assaig clínic
Medicina
Avaluació experimental d’una substància o medicament mitjançant administració o aplicació a éssers humans.
Hom el duu a terme per tal d’estudiar-ne els seus efectes farmacodinàmics i la seva metabolització en l’organisme humà per a establir-ne l’eficàcia terapèutica, profilàctica o diagnòstica i per a conèixer-ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat La selecció dels criteris amb què hom l’efectua dóna lloc a diverses modalitats en l' assaig clínic obert no hi ha un grup de control, per contraposició a un assaig clínic controlat en l' assaig clínic sense emmascarament la substància administrada és coneguda tant pels subjectes com per l’observador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina