Resultats de la cerca

Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana” Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses Bóbita , ‘Fada’, 1955 Ha a világ rigó lenne , ‘Si el món fos un…

Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959,  Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’,…

Conreà sobretot el retrat a la manera de Rubens, amb predilecció pels grups familiars Fou especialment hàbil a copsar la psicologia dels infants Pintà també escenes religioses i mitològiques i treballà en la decoració del pavelló de cacera de la Torre de la Parada, prop de Madrid Entre les seves obres cal destacar L’artista i la seva família Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, Les nétes del pintor Staatliche Museen, Berlín i Parella en un jardí Staatliche Museen, Berlín El seu germà, Paul de Vos Hulst 1596 — Anvers 1678, deixeble de Snyders, treballà a la cort…

Advocat 1916, pertangué 1919-25 al cos jurídic militar Fou el més destacat collaborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista Fou un dels inspiradors 1918-24 de la línia ideològica de La Correspondencia de Valencia , òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València 1931-33 i síndic formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal Diputat a corts 1933-36 per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista 1933 i la Unió Valencianista 1936 Fundà i dirigí el setmanari El Camí 1932-34 Director del…

Estudià medicina, i el 1949 publicà la seva primera obra Moderna myter ‘Mites moderns’, recull de prosa experimental Les seves novelles i narracions posteriors, entre les quals Barnabok Romantiska artefakten ‘Llibre d’infants Artefactes romàntics’, 1952, Sokrates död ‘La mort de Sòcrates’, 1960 i Kains memoarer ‘Les memòries de Caín’, 1963, giren entorn de temes existencials i polítics que tracta amb distanciament irònic i gran detall Conreà també l’assaig Nihilistisk credo , 1964 Ingressà a l’Acadèmia sueca el 1966, i de 1977 a 1986 en fou el secretari permanent El 1989…

Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que…

Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967…

El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants Posteriorment 1859 fundà la futura congregació salesiana El 1886 visità Barcelona, i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s’alçà una petita ermita Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l’educació postscolar donà molta importància a la formació pel treball tallers a les escoles, escoles professionals, etc i humanitzà la disciplina escolar També fou el…

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…