Resultats de la cerca

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de Manhattan- o…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…

En un intent de detectar els casos de l’Ebola, el Govern va confinar la població del país durant tres dies, del 19 al 21 de setembre, una mesura per a la qual es van mobilitzar més de 7000 equips formats per tècnics sanitaris i membres d’ONG locals La política preventiva, amb el tancament d’escoles i el desplegament d’unitats sanitàries, nacionals i internacionals per tot el país, va donar els seus fruits atès que al final de novembre l’Organització Mundial de la Salut OMS va considerar que la situació estava “estabilitzada” Segons les dades de l’OMS, més de 5000 persones van…

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…

Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…

Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…

Cursà la carrera de dret i ocupà diversos càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim de Feliu Aleu Escriví per al teatre La vida d’un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable  Les golfes 1957 i  El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època Formà part de la Penya Santamaria i fou un dels…