Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Eloy Salmón
Música
Compositor i intel·lectual bolivià.
Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics
Miquel Selma
Música
Mestre de capella i compositor, probablement d’origen valencià.
La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç
Ernest Marie Hubert Van Dyck
Música
Tenor belga.
Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles
Heinrich Hensel
Música
Tenor alemany.
Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg
Club Futbol Sala Laguna Platges de Salou
Futbol sala
Club de futbol sala de Cambrils.
Fundat el 1984 amb el nom de Club de Futbol Sala Laguna Cambrils, fou impulsat per José Laguna, que des de llavors n’és el president També exercí el càrrec d’entrenador durant els primers anys Des de la temporada 2003-04 juga a Salou, amb un breu parèntesi que jugà a la Ràpita 2008-09 Jugà durant quatre temporades a la segona màxima categoria del futbol sala estatal, la divisió de plata 2006-10 Fou un cop campió de la Lliga espanyola A i B i tres cops campió de la Copa Federació Tarragona Reuneix uns 125 jugadors i 300 socis
Augustus Henry Glossop Harris
Música
Productor i empresari anglès.
Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner
capitular de Quierzy
Història
Disposició promulgada per Carles el Calb a la dieta de Quierzy-sur-Oise el 877 quan preparava una expedició a Itàlia.
La major part dels nobles que havien d’acompanyar-lo, tement que Carles morís durant l’expedició, es resistien a abandonar el país per no deixar indefensos llurs interessos i preeminències al moment de la successió Llavors Carles es comprometé a donar als hereus dels funcionaris que morissin en el curs de la campanya els beneficis de què aquests gaudissin Aquesta mesura, purament circumstancial, fou interpretada durant molt de temps com una sanció definitiva de l’hereditat dels beneficis En realitat, es limità a afavorir una tendència cada cop més generalitzada a la fi del segle…
Francesca Saperas
Història
Anarquista.
Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient (1028 i 1042-56).
Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina