Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i es formà musicalment amb C del Campo a Madrid, N Boulanger a París i P Sanjuán a l’Havana Fundador de l’Orquesta de Conciertos de Caibarién, una orquestra de cambra, se’l pot considerar un dels puntals del moviment musical de l’afrocubanisme, juntament amb A Roldán En les seves obres es pot veure la influència de la rítmica i el melodisme caribenys, si bé en feu una interpretació molt personal Tot i la seva mort prematura, deixà un important catàleg d’obres en el qual sobresurten la Primera suite cubana 1930, per a piano i vuit instruments de vent, l’òpera Manita en el…

Format al Seminari Conciliar de Palència 1948-55 i al Conservatori de Madrid, es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Comillas 1967 Dirigí el cor de la catedral de Santiago de Compostella 1964-69 i fou professor 1969-85 al Conservatori de Música de Sevilla, centre que també dirigí, i al Reial Conservatori de Música de Madrid des del 1985 Obtingué el títol de mestre de capella a l’Institut Gregorià de la Universitat Catòlica de París 1983, i el doctorat de filosofia a la Universitat de Sevilla 1984 A més, estudià amb J Chailley a París Presidí la Societat Espanyola de…

Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una interpretación…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups que ha dirigit…

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica de referència sobre aquest esport Rebé la medalla d’…

En fer fallida el monopoli de la impressió de música, el 1588 obtingué una llicència per a imprimir i publicà Psalmes, Sonets & Songs of Sadnes and Pietie , de W Byrd L’èxit d’aquesta obra feu que s’erigís en el principal impressor de música de l’Anglaterra del seu temps Publicà la majoria d’obres de W Byrd i T Morley, com ara Musica transalpina 1588 i 1597 o The Triumphes of Oriana 1601 En la seva trajectòria professional cal destacar també l’edició de treballs d’altres compositors, com Second Booke of Songs and Ayres , de J Dowland, i Songs for the Lute Viol and Voice , de…

Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així com de l’…

Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia, sense haver…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un recull d’articles…

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva casa a la…