Resultats de la cerca

Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els dos germans…

Cap a la meitat del s XII els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al s XIII

La parròquia Santa Maria havia depès fins al s XVI del bisbat de Lleida Constituí fins a la segona meitat del s XIX un municipi independent

Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos

Tenia llei de 21 quirats i pesava 4,40 g Substituí l' histamenon i el solidus , i fou encunyat fins la primera meitat del s XIV

Cadascuna d’aquestes sanefes és desplaçada respecte a les immediates superior o inferior en una meitat de segment de corona circular Hom el considera un folre

Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta

Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà L’església, del segle X, fou fortament reformada el 1756 i durant la segona meitat del segle XX

Té uns 10 km d’amplada, bé que en alguns llocs aquesta amplada resta reduïda a la meitat a causa de l’existència d’illes i d’esculls

Assecat el braç del riu que la separava de la terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova