Resultats de la cerca

La part fonamental de la seva obra és constituïda pels reculls poètics Ossi di sepia 1925, Le occasioni 1939, La bufera e altro 1956, Satura 1962, Diario del ‘71 e del ‘72 1973, Quaderno di quattro anni 1977, Altri Versi 1980, i els reculls en prosa Farfalla di Dinard 1956, Auto da fé 1966, Fuori di casa 1969, La poesia non esiste 1971, Trentadue variazioni 1973 i Nel nostro tempo 1973 La reacció antidannuziana dels primers decennis del s XX es manifesta en Montale amb l’abandó de la conducta individualisticosentimental tradicional de la lírica italiana La seva poesia, inspirada en models…

Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728

Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

Comte de Radetz Participà en les campanyes contra els turcs 1788-89 i contra Napoleó 1792-1815 Cap de les forces austríaques a Itàlia des del 1831, on reprimí la revolta del 1848 i derrotà els piemontesos a Custozza 1848 i a Novara 1849, fou governador general del regne Llombardovenecià 1850-57

Estudià a la Universitat de Gènova L’any 1967 definí el terme arte povera que cal no confondre amb l’ art pobre en ocasió de la mostra “Arte povera in spazio” Fou l’impulsor d’aquesta tendència, representada per artistes com Janis Kounellis i Michelangelo Pistoletto, que explicà i impulsà a través d’escrits i exposicions de les quals fou comissari, entre les quals destaquen “L’identité italienne” al Centre Pompidou de París l’any 1981, “Del arte povera a 1985” al palau de Velázquez de Madrid 1985 i l’exposició sobre Piero Manzoni presentada a la Fundació “la Caixa” el 1991 El 1977 començà a…

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de memòries de la…

Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a Lisboa, i la de la…

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843