Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
perfeccionisme
Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa.
consumir
Fer perdre el vigor, la vitalitat, etc (d’algú) una intensa afecció física o moral.
ideal
Representació perfecta d’un cert gènere de coses, patró d’excel·lència física, moral o intel·lectual.
connivència
Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat.
John Langshaw Austin
Filosofia
Filòsof anglès, professor de filosofia moral a la Universitat d’Oxford de 1952 a 1960.
S'especialitzà en l’estudi del llenguatge ordinari, en considerar que desentrellar les fallàcies del llenguatge és una activitat prèvia a qualsevol filosofia que es vulgui rigorosa La seva obra ha estat aplegada, pòstumament, a Philosophical Paper 1961, Sense and Sensibilia 1962 i How to do Things with Words 1962
Llibre de saviesa
Història
Tractat de moral, constituït per una sèrie de màximes adreçades a l’educació de prínceps.
Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del segle XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Ramon Llull Vida, pensament i obra literària Barcelona, Empúries
,
mode imperatiu
Gramàtica
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives.
Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però, com que entre un manament i la seva execució existeix un cert lapse, l’imperatiu suposa una projecció implícita o explícita de futur D’aquí l’ús del futur d’indicatiu amb valor d’…
assalt
Militar
Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.
El soldat que participa en un assalt ha de tenir un alt grau de preparació física i moral, per tal com, si l’adversari no es ret o no es retira, es produeix un combat cos a cos L’assalt en la seva forma clàssica esdevé actualment molt difícil, perquè l’augment de l’eficàcia de les armes de foc no permet a formacions denses d’apropar-se a les posicions enemigues per això, l’objectiu d’assaltar els punts clau escollits és reservat a formacions especialitzades Els tancs són el mitjà més adequat per a l’assalt quan són seguits per la infanteria mecanitzada que, en el moment indicat,…
bushido
Història
Codi ètic desenvolupat dins la classe militar ( samurai
) del Japó durant el període Kamakura.
La moral del guerrer bushi —contraposada a l’etiqueta del noble cortesà kuge — evolucionà tot conservant el seu nucli essencial l’esperit marcial, que encloïa el coratge dut fins a la immolació, juntament amb la destresa atlètica i militar, la frugalitat, la gentilesa, etc El bushido anà incorporant, tot transformant-les, concepcions del budisme zen i del confucianisme D’aquest darrer prengué la pietat filial, sotaposant-la, però, a la seva màxima expressió la lleialtat fins a la mort al senyor feudal gishi Els conflictes entre normes de diversa categoria eren resolts pel…
Joan Perelló i Pou
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors fundada feia poc S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d’ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910 Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic 1927 Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l’obra restauradora de la diòcesi després del 1940 La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina