Resultats de la cerca

En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama…

El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència exclusiva d’un…

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Estudià llengües clàssiques a Oxford Posteriorment estudià cant a Londres, on fou deixebla de L Cash, i debutà en un recital el 1974 Interessada per la música antiga, ha collaborat amb A Parrott, A Rooley i C Hogwood, destacant-se especialment en el repertori anglès del Renaixement i el Barroc El 1978 feu una gira pels EUA El 1989 cantà Orlando , de GF Händel, sota la direcció d’A Parrot El 1993 actuà amb èxit als Proms Concerts de Londres i el 1996 ho feu al London Barbican amb obres de H Purcell Ha obtingut diversos premis i ha protagonitzat nombrosos enregistraments d’obres de…

Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA Mozart…

Estudià música a París, i el 1957 acabà els estudis de cant amb l’obtenció de diversos premis Un any després debutà a Niça amb Les pêcheurs de perles de G Bizet L’any 1960 fou contractada a l’Òpera de París, on interpretà diverses òperes franceses i italianes Sis anys més tard debutà als EUA, i a partir d’aleshores alternà les seves actuacions a Europa i Amèrica S’especialitzà en el repertori de Mozart, de qui el 1980 enregistrà El rapte del serrall sota la direcció de C Davis Estrenà obres de Charles Chaynes Pour un monde noir , el 1979, i Erszebet , el 1983 i d’Olivier Messiaen Saint…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de…

Estudià música i cant amb el seu pare, i a onze anys interpretà el paper de Gretel Hänsel und Gretel Amplià la seva formació al Conservatori d’Augsburg, i el 1939 fou contractada per H von Karajan per a l’Òpera d’Aquisgrà Després de debutar el 1943 a l’Òpera de Viena com a Eva Els mestres cantaires de Nuremberg sota la direcció de K Böhm, fou contractada per la companyia del teatre austríac, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres el 1947 Especialitzada en els personatges d’òperes alemanyes de WA Mozart i R Strauss, que interpretà arreu d’Europa, seguí…

Debutà el 1915 a Halle i el 1923 passà a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín, on fins el 1938 fou la primera soprano Tot i que estava especialitzada en el repertori germànic, sobretot en WA Mozart, R Wagner i R Strauss, també interpretà papers per a soprano dramàtica de G Verdi Desenvolupà una reeixida carrera internacional, i fou especialment apreciada als Estats Units El 1924 es presentà en els papers d’Isolda i Brunilde al Covent Garden de Londres, i fins el 1938 fou una de les intèrprets wagnerianes més destacades d’aquesta institució Entre el 1928 i el…