Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut de la seva…
acadèmia de música
Música
Societat constituïda per a l’estudi de la música i per a la difusió de les obres musicals mitjançant concerts, recitals, representacions o ensenyament.
Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment dedicada al…
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada
caritater
Història
El qui en una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, tenia al seu càrrec un hospici, obres de beneficència, etc; almoiner.
Museu Olímpic de Lausana
Museu
Institució creada pel Comitè Olímpic Internacional, gràcies a les donacions de col·leccions i obres d’art que se succeïren des de la seva fundació.
Fou inaugurat a Lausana el 1993 El fons del museu conté informació sobre els jocs olímpics des de l’antiga Grècia fins a l’era moderna, distribuïda per les disciplines que s’hi practiquen, els campions i les seves gestes i l’organització de cada un dels jocs moderns, tant els d’estiu com els d’hivern L’edifici, que consta de cinc plantes, fou dissenyat per l’arquitecte espanyol Pedro Ramírez Vázquez
estil
Art
Caràcter especial que dóna a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època, siguin quins vulguin els mitjans d’execució.
La diferència d’estils és important, sobretot, en les arts plàstiques, on hom distingeix fàcilment, entre altres, els estils clàssic grec, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, etc
John Clowes
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Teòleg anglicà, traductor de les obres d’Emanuel von Swedenborg i propagador, juntament amb Thomas Hartley, del swedenborgisme anglès, que ha perdurat fins avui.
baix murky
Música
Tipus d’acompanyament utilitzat en obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar un disseny d’octaves trencades en el baix.
N’és un famós exemple el primer moviment de la sonata núm 8, opus 13, Patètica de Beethoven Sovint el baix murky s’escriu amb el signe d’abreviació anomenat brillenbass S’ha suggerit que el nom pot derivar d’una dansa originària de la localitat polonesa de Murka L van Beethoven Sonata per a piano núm 8 en do m , op 13, I © Fototecacat/ Jesús Alises
foment
Nom amb què fou designat un dels departaments ministerials del govern espanyol des del 1847 fins al desembre del 1931, que prengué el nom d’obres públiques, i una conselleria de la Generalitat de Catalunya des del 1931 fins al desembre del 1932, que prengué el nom de departament d’obres públiques.