Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
Manuel Benedito i Vives
Pintura
Pintor.
Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València
Ottmar Mergenthaler
Inventor alemany, naturalitzat nord-americà.
Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món
Pere Ramon Sassala
Història
Fill de Ramon Sassala.
Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I
Miquel Torres
Filosofia
Història
Lul·lista.
Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651 Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic en la causa de beatificació de Ramon Llull Gaudí de fama com a orador Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull 1645
Guillem Gonyalons
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic
Domingo de la Calzada
Cristianisme
Eremita.
Pastor d’ofici, es relacionà amb els benedictins i posteriorment es retirà al bosc de La Bureba, a La Rioja, on fou ordenat prevere pel cardenal Gregori, bisbe d’Òstia i legat pontifici, el qual acompanyà en els seus viatges, fins a la seva mort 1044 Aleshores tornà a La Bureba, on construí un hospital per als pelegrins a Sant Jaume de Galícia i una calçada, origen del topònim La seva festa se celebra el 12 de maig
Francesc Gavaldà
Literatura catalana
Cronista.
Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695
Georg Rhau
Música
Editor de música alemany.
Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de…
cowboy
Història
Vaquer de l’oest nord-americà.
Sinònim del vaquero , conegut a Mèxic des del s XVII, el mot fou aplicat després als guardians dels grans ramats, a Texas, els quals s’expandiren cap a l’oest dels EUA i al Canadà Amb l’arribada del ferrocarril i l’encerclament de les pastures, l’ofici dels cowboys minvà en importància La seva figura, però, s’ha convertit en símbol del far west i ha estat objecte d’una atenció notable en la literatura i cinematografia modernes western
falconer
Història
Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.
Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina