Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, i debutà com a pianista quan tenia vuit anys Tot i els primers èxits, continuà la seva formació amb E von Dohnányi i, un cop graduat, esdevingué assistent de Z Kodály El 1948 guanyà el Premi Liszt de Budapest, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera de virtuós del piano que el portà per tot el món, excellint com a gran intèrpret del repertori romàntic Els anys setanta començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra i el 1979 fou nomenat director associat de la Northern Sinfonia Deu anys després assumí la titularitat de la Bournemouth…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio…

Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir orquestres…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra…

Del 1971 al 1974 estudià percussió a la Royal Academy of Music de Londres Contractat com a membre de la Royal Philharmonic Orchestra, en 1970-72 dirigí la Liverpool Sinfonia, que ell mateix havia fundat El 1973 passà a ser director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i de la Bournemouth Sinfonietta El 1975 debutà a Glyndebourne i dos anys després passà a dirigir les orquestres de la BBC Escocesa i la Filharmònica de Liverpool L’any 1980 fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de la ciutat de Birmingham En 1981-83 dirigí el Festival South Bank Summer Music de…

I Musici és una de les orquestres més famoses del món, i figura per dret propi entre els grups amb més discografia, amb centenars de gravacions consagrades fonamentalment al repertori barroc italià La immensa obra d’Antonio Vivaldi és un dels grans cavalls de batalla del conjunt, integrat per onze instrumentistes de corda i clavicèmbal Amb una activitat concertística incessant, I Musici roman fidel al seu estil, allunyat de la revolució barroca amb instruments d’època iniciada als anys setanta per N Harnoncourt i G Leonhardt Amb una primera etapa liderada pel violinista Félix Ayo…

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of…

Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York És autor…

Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de Donatoni i Castiglioni i debutà com a director el 1979 Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins el 1995 Durant el mateix període fou principal director invitat de la Philarmonia de Londres, formació amb la qual debutà a Barcelona, el 1987 El 1992 es convertí en el desè titular de la prestigiosa…