Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
bucle
Tecnologia
En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.
De fet això pressuposa un camí tancat per aquest senyal i per tant que el sistema funcioni amb retroacció, però hi ha sistemes sense retroacció, que poden ésser estudiats teòricament com a casos particulars És per això que hom parla de bucle tancat o bucle de retroacció en el cas dels sistemes amb retroacció i de bucle obert en els sistemes sense retroacció
torreta
Transports
Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra situats sobre la coberta.
Quan hom parla simplement de torreta, fa referència al reducte que protegeix els canons de gran calibre, anomenat també torre barbeta Hom anomena torreta de comandament la que protegeix el post de comandament, torreta d’observació la que protegeix un lloc d’observació, etc La primera torreta aparegué durant la guerra de Secessió, el 1862, a bord del cuirassat Monitor
Mas Juny
Masia
Masia del municipi de Palamós (Baix Empordà).
Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions
Valònia
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
La capital és Namur Comprèn les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i la part meridional del Brabant Brabant Való Correspon als territoris de la meitat meridional de Bèlgica, de parla majoritàriament valona való o francòfona per oposició a la flamenca Fou creada amb la reforma constitucional del 1993, que establia per a Bèlgica un règim politicoadministratiu de tipus federal
gironat | gironada

Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
estructura
Electrònica i informàtica
Configuració d’un dispositiu electrònic.
Hom parla d’homostructura quan el dispositiu és compost tot ell pel mateix element, i d’heterostructura quan és compost de diferents elements o dels mateixos elements amb diferent composició estequiomètrica Un exemple típic d’aquest darrer cas són les heterojuncions de composts ternaris arsenur de galli alumini, fosfur arsenur de galli, etc, utilitzades a díodes LED i làser, etc
enàl·lage
Retòrica
Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà
hora
Astronomia
Física
Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia.
La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc
Pèire Godolin
Literatura
Poeta occità.
Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa
L’udovít Stur
Història
Literatura
Escriptor i activista eslovac.
Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina