Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
gironat | gironada

Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
estructura
Electrònica i informàtica
Configuració d’un dispositiu electrònic.
Hom parla d’homostructura quan el dispositiu és compost tot ell pel mateix element, i d’heterostructura quan és compost de diferents elements o dels mateixos elements amb diferent composició estequiomètrica Un exemple típic d’aquest darrer cas són les heterojuncions de composts ternaris arsenur de galli alumini, fosfur arsenur de galli, etc, utilitzades a díodes LED i làser, etc
hora
Astronomia
Física
Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia.
La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
enàl·lage
Retòrica
Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
zonació
Geobotànica
Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.
Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic
bucle
Tecnologia
En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.
De fet això pressuposa un camí tancat per aquest senyal i per tant que el sistema funcioni amb retroacció, però hi ha sistemes sense retroacció, que poden ésser estudiats teòricament com a casos particulars És per això que hom parla de bucle tancat o bucle de retroacció en el cas dels sistemes amb retroacció i de bucle obert en els sistemes sense retroacció
L’udovít Stur
Història
Literatura
Escriptor i activista eslovac.
Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853
Pèire Godolin
Literatura
Poeta occità.
Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina