Resultats de la cerca

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i l’any 1961 feu les primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, en diverses ciutats de l’Estat espanyol La seva obra se centra en la recreació de paisatges i natures mortes d’un gran detallisme Alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón Segòvia i al Museu de Sant Carles de València Entre d’altres, la seva obra fou reconeguda amb una menció honorífica del premi Senyera 1959, el primer premi de Pintura…

Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les forces naturals…

Estudià pintura i fotografia a l' Art Institute de Chicago El 1925 es traslladà a Laguna Beach, Califòrnia Els primers anys de la seva vida com a artista s’ocupà tant de la pintura com de la fotografia, però aviat es dedicà a les fotografies dels representants de l’alta societat de la zona el 1928 acceptà la feina de fer uns retrats de Norma Shearer, esposa d’Irving Thalberg, cap dels estudis Metro Goldwyn Mayer, fet que esdevingué el començament de la seva carrera La seva educació com a pintor li aportà un domini de les tècniques d’illuminació i de composició que…

Inicialment es dedicà a la pintura abstracta, però anà incorporant paraules a les obres fins que al final dels anys setanta abandonà definitivament la pintura per l’escriptura, com una forma més directa de connectar amb el públic Utilitza cartells, samarretes, plaques de bronze o anuncis electrònics com a suports des dels quals emet els seus missatges, referents a la violència, el sexe i la malaltia la sida La seva obra vol ser una forma d’atreure l’atenció sobre problemes del nostre entorn, a través de missatges contradictoris, provocadors i, fins i tot, violents, que mostren la…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme…

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…

Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España  i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista Josep Renau  i…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M…