Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…
La Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Hisenda arriben a un acord de finançament per al 2016
En una reunió a Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, arriben a un acord per a garantir la liquiditat de la Generalitat fins a final d’any, que inclou un crèdit extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic al 0% d’interès A banda, el president Puig reclama al ministre que el Govern central es faci càrrec dels impagaments i de la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació del dèficit, perquè, argumenta, ambdós són conseqüència de polítiques del Govern valencià anterior del PP
provençal
Dit del conjunt de la cultura occitana.
L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc
Fòrum Social Mundial
Trobada anual que porten a terme diversos moviments socials agrupats en el moviment antiglobalització o altermundista, amb l’objectiu de presentar alternatives a les problemàtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalització econòmica.
Sorgí com a contraposició al Fòrum Econòmic Mundial que es realitza anualment a la població suïssa de Davos, on es reuneixen les elits econòmiques, financeres i polítiques d’arreu del món Els primers anys s’organitzà a Porto Alegre, Brasil Posteriorment ha tingut lloc a altres llocs, com a Bombai Índia, Bamako Mali, Caracas Veneçuela o Nairobi Kenya Parallelament, s’han creat diversos fòrums socials regionals, com el Fòrum Social Europeu o el Fòrum Social Mediterrani A Catalunya s’organitza des del 2008 el Fòrum Social Català, promogut per 200 entitats no governamentals de…
Els bandits
Primera peça dramàtica de Friedrich Schiller.
Fou escrita cap al 1779-80 Els personatges principals del drama són Franz i Karl Moor, fills d’un vell terratinent Karl esdevé cap d’una banda de lladres, però és Franz el veritable malfactor que Schiller contraposa a Karl, el proscrit que es rebella contra les injustícies L’obra és important per la densitat de les escenes episòdiques on són exposades la protesta de l’autor contra l’estructura feudal del seu país i les motivacions psicològiques dels personatges, i també pel llenguatge escènic, vinculat al Sturm und Drang, però amb més implicacions polítiques Estrenada a Mannheim…
la Venjança Catalana
Història
Nom amb el qual és coneguda la represàlia per l’assassinat de Roger de Flor, duta a terme pels almogàvers a Grècia (1305).
Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…
agnotologia
Sociologia
Estudi de les causes de la ignorància col·lectiva en les societats modernes i contemporànies.
El nom fou proposat per l’historiador de la ciència nord-americà Robert Proctor, que considera que la ignorància i el desconeixement es generen activament en la societat a través de processos complexos de desinformació difícils de desxifrar pel ciutadà corrent Aquesta generació activa i premeditada de la ignorància té el seu punt de màxima expressió en el secretisme militar i científic Tanmateix, els darrers temps, han estat casos com el de l’amenaça d’una pandèmia de grip A, àmpliament esgrimida per institucions polítiques i sanitàries internacionals o el cas Wikileaks, els que…
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…
Jacob Friedrich Fries
Filosofia
Filòsof alemany.
Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització…
Antonio Flores de Lemus
Economia
Economista andalús.
Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina