Resultats de la cerca
Es mostren 19993 resultats
Jaume Coll
Historiografia
Historiador franciscà.
Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 1738, Traducción de la vida del V Buenaventura Gran 1733 i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba 1725
Focea
Ciutat
Antiga ciutat jònica de l’Àsia Menor.
Fundada per atenesos i homes procedents de la Fòcida segle X aC, els seus habitants fundaren colònies a la Mediterrània occidental foceu Conquerida pels perses al segle VI aC, la ciutat decaigué, i els foceus emigraren en massa cap a l’Occident Fou conquerida pels romans i incorporada a la província d’Àsia
Antoni Maria Ferrer de Plegamans i Villanueva
Història
Polític.
Propietari rural important a Requena, milità en els partits moderat i conservador i fou diputat a corts en diverses legislatures Pels seus serveis en la restauració de la monarquia borbònica 1874, Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans 1877 El 1891 fou elegit senador per la província de València
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos
Juan Navarro
Música
Compositor andalús actiu a Mèxic.
Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la Setmana Santa en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604
Josep de Rojas i Galiano
Història
Política
Polític.
Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística
Joaquim Gómez de Barreda i Salvador
Marí.
Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l’armada espanyola també fou comandant de marina de la província de València i es distingí en la defensa del port de Manzanillo Cuba, fet que narrà en l’opuscle Los yankees en Manzanillo 1898 Assolí el grau de contraalmirall
Gauderic Andreu Gastú
Història
Militar
Militar.
Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59
Adolfo Robles Sierra
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra El 1952 ingressà a l’orde de Predicadors a València i l’any 1959 fou ordenat de sacerdot Es traslladà a Roma per estudiar a l’Institut Pontifici Sant Tomàs de Aquino Angelicum , on obtingué el lectorat i la llicenciatura en teologia el 1960, es diplomà en paleografia el 1961 i en arxivística, i obtingué el grau de doctor en teologia l’any 1963 El 1964 fou nomenat cronista i arxiver de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó, càrrecs en els quals treballà fins a la seva mort Fou prior del convent de Predicadors de València 1973-76, 1976-79 i 1994-97…
Fusión Republicana
Partit polític
Organització republicana creada el 1897, després dels intents d’unió republicana dels anys noranta i com a conseqüència de la descomposició i pèrdua d’influència social i política dels partits republicans històrics.
El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina