Resultats de la cerca

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Diplomat a l’escola de San Fernando de Madrid 1924, residí a Barcelona des del 1931 i hi exposà individualment des del 1940 Exposà també a Madrid, on guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional del 1950 Catedràtic i director 1964-72 de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, conreà el retratisme i la pintura de figura, d’un academicisme convencional però que li valgué una anomenada i difusió internacionals Fou molt guardonat, especialment per institucions belgues i franceses

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte

Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Estudià a Varsòvia, Berlín i París, on residí Actuà per tot el món i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys Fundà a Saint-Leu-la Forêt una École de Musique Ancienne Enregistrà molts discs, com els d' El clavecí ben temperat , de JSBach Mde Falla escriví per a ella el seu concert per a clavecí Actuà sovint a Barcelona, i fou collaboradora de la “Revista Musical Catalana” Escriví obres com Musique ancienne 1910

El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques Residí algun temps a França Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905 Collaborà a la fundació de l’Observatori de l’Ebre, i publicà nombrosos treballs, entre els quals Principios de geología y paleontología, Monografía paleontológica del piso óptico de Tortosa, Chert y Benifazá, Introducción al estudio sobre el origen del granito y la caliza i Introducción a la mineralogía micrográfica