Resultats de la cerca

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic

El 1912 entrà en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya i fou president 1923-28 de la Unió Esportiva de Sants Treballà en els diaris La Nación i España Deportiva , i el 1927 entrà a collaborar en Mundo Deportivo A partir de l’any 1973, l’organització de la Volta a Catalunya batejà el cim més alt de cada edició amb el nom de sostre Francesc Maria Peris Al cap de poc es creà el Trofeu Francesc Maria Peris, de categoria juvenil

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà a l’equip d’aficionats i el Comtal abans de ser cedit al Santander la temporada 1962-63 Retornà al Barça i debutà a la Lliga amb el primer equip el 1963 Jugà dues temporades a l’Osasuna 1964-66 i novament al Barcelona Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1967-74 i disputà 142 partits a primera divisió Finalment jugà al Melilla 1974-76 i acabà a la Unió Esportiva de Sants Fou internacional juvenil i amateur

Es formà a les files del Sants i la temporada 1986-87 fitxà pel Sabadell Disputà un total de 41 partits com a davanter a primera divisió Quan el club baixà a segona B 1993, passà al Salamanca fins el 2001 Tornà a ascendir a primera la temporada 1994-95 i esdevingué el jugador més destacat de l’equip Posteriorment fitxà per l’Hospitalet, on jugà fins a la seva retirada el 2003 El Futbol Club Barcelona el contractà com a entrenador per a les categories inferiors

Migcampista del Futbol Club Internacional, debutà a la Lliga catalana la temporada 1919-20 Posteriorment jugà al Centre d’Esports de Sants 1920-22 i al Futbol Club Barcelona 1922-30 Fou un dels jugadors clau de l’edat d’or del club blaugrana i es retirà havent jugat 267 partits i havent marcat 9 gols Guanyà sis Campionats de Catalunya 1924-28, 1930, tres Copes del Rei 1925, 1926, 1928 i una Lliga espanyola 1929 Jugà en dues ocasions amb la selecció espanyola

Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica

Influït per Filippo Lippi i Domenico Veneziano, féu una pintura refinada que fa pressentir Botticelli Tractà d’incorporar la pintura a l’oli i a l’ou als murals, motiu pel qual moltes de les seves obres no s’han conservat Sobresurten la seva Madonna del Musée du Louvre de París i la Madonna amb el Nen i sants ~1453 als Uffizi de Florència Escriví un dietari Libro dei ricordi , fon t interessant per a l’estudi de l’art de la seva època