Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere

Estudià teologia a Jena i es dedicà, en privat, a l’estudi de la filosofia, en especial el sistema de Kant, al qual envià el manuscrit de la seva primera obra, Versuch einer Kritik aller Offenbarung ‘Assaig d’una crítica de qualsevol revelació’, 1792, que li donà un gran prestigi El 1794 publicà la seva obra fonamental, Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre ‘Fonaments de tota la teoria de la ciència’, i fou nomenat professor de filosofia a Jena, d’on hagué de sortir en ésser acusat d’ateisme Passà a Erlangen 1805, Königsberg 1806 i Berlín 1809-14, on fou, a més, el primer rector de la…

Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…

Fou mestre de capella de Rudolstadt El que resta de la seva producció diverses cantates, dos motets i un llibre de sonates per a violí, viola de gamba i baix continu, mostra una considerable influència de Lully

Professor de química a la Universitat de Tübingen, participà d’una manera destacada en els treballs teòrics que facilitaren l’elaboració de la taula periòdica dels elements presentada per Mendelejev

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata  SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Influït per LWittgenstein, intentà reduir el llenguatge a si mateix, a fenòmens acústics i imatges tipogràfiques, tot aplicant el mètode del collage , la paròdia, etc De les seves obres cal esmentar Textbücher I-VI ‘Llibres de text I-VI’, 1960-67 i Projekte-1-3 ‘Projectes 1-3’, 1970-80 Escriví també per a la ràdio Exposà el seu punt de vista sobretot a Über Literatur ‘Sobre literatura’, 1966 El 1969 obtingué el premi Georg Büchner Des del 1977 edità l’anuari Offene Literatur ‘Literatura oberta’

Autor, entre altres obres, dels tractats Metaphysik 1841 i Logik 1843, als quals corresponen els dos volums del System der Philosophie 1874-79, es proposà, bé que començà com a fisiòleg, d’establir una filosofia que combinés la tradició idealista alemanya amb una sòlida visió de les ciències de la natura Introduí el concepte de “valor” en ètica