Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Estendard de Sant Ot
Història
Brodat de seda sobre lli datable del s XII, obra signada d’Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Bukhara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, l’Uzbekistan, situada a l’extrem occidental del gran oasi de Zeravsan.
És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments nassarites més…
rami
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, que són tallades arran de terra quan tenen una alçada d’un metre i mig.
De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…
Batumi
Ciutat
Capital de la República d’Adjària, Geòrgia, vora la mar Negra.
És situada a la desembocadura del Coruh, en una plana costanera El 25% de la població és russa la resta és composta de turcs, armenis, grecs, perses, etc Batumi és terminal del ferrocarril transcaucasià i de l’oleoducte procedent de Bakú, que li han donat categoria de centre comercial, i port exportador de primer ordre petroli, te, fruita, seda, llana És alhora un mercat agrícola regional te, cítrics i un nucli industrial indústria metallúrgica i alimentària Importa fusta, blat, maquinària i sucre Antiga factoria grega, anomenada pels romans Bathys , durant l’edat mitjana formà part de…
Santa Eulàlia de Pallejà
Art romànic
La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20…
Marta Nadal i Brunès
Literatura catalana
Crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de Mercè Rodoreda…
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina