Resultats de la cerca

Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on construí el…

Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

El succeí 1905-42 Frederick Stock, el qual contribuí decisivament a consolidar-la Posteriorment en foren directors D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelik 1950-53, F Reiner 1953-63, J Martinon 1963-68 i GSolti 1969-1992, que donà a l’orquestra un nivell que la situà entre les quatre o cinc primeres a escala mundial i que fou substituït per DBarenboim PBoulez n'és el director convidat principal

A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener

Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Alumne de Massenet i de CFranck, succeí aquest com a organista de Sainte-Clotilde, a París 1890-98, i dirigí els Concerts Colonne 1910-33 Autor d’òperes com La coupe enchantée 1895 i On ne badine pas avec l’amour sobre l’obra d’Ade Musset, 1910, oratoris, el ballet Cydalise et le Chèvre-Pied 1923, música d’escena per a Ramuntcho 1906, de Pierre Loti, i obres per a piano

Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne

Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV