Resultats de la cerca
Es mostren 4131 resultats
Joan Vidal i Ollers
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i s’ordenà de prevere el 1936 Com a investigador, centrà la seva tasca en l’estudi de les barriades del Molinar i la Soledat, de Palma i, sobretot, en la història local de Campos També escriví alguns articles i opuscles sobre prehistòria de Mallorca Entre la seva bibliografia cal destacar La Soledat 1985 i Molins de vent i molins de ramell a Campos 1987, i en collaboració, Campos d’ahir i avui 1974, Història de Campos De la prehistòria al segle XVI 1977 i El Molinar 1978
Joan Artigues i Ferragut
Historiografia catalana
Arabista.
Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España
Manuel Barrueco
Música
Guitarrista cubà, nacionalitzat als Estats Units.
Després d’haver realitzat els seus estudis al Conservatori de l’Havana, el 1974 obtingué el primer premi del Concerts Artists Guild Award, fet que li permeté debutar a Nova York A l’Amèrica del Nord estrenà el concert de Takemitsu sota la direcció de Seiji Ozawa, i a partir d’aleshores ha estat un gran impulsor de la música contemporània per a guitarra Ha estat el fundador del departament de guitarra de l’Escola de Música de Manhattan de Nova York, on ha impartit classes, i ha combinat la tasca docent amb la concertística
József Réti
Música
Tenor hongarès d’origen romanès.
Estudià piano i composició al conservatori de la seva ciutat natal i el 1948 inicià la seva formació com a cantant El 1953 fou contractat per l’Òpera de Budapest, on sobresortí especialment en els principals papers d’òperes de WA Mozart, G Rossini, G Donizetti i G Puccini Destacat tenor líric, obtingué grans èxits també en concerts com a intèrpret de lieder El 1964 inicià la seva tasca docent a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de la capital hongaresa, on fou professor de cant Deixà alguns enregistraments fonogràfics, posteriorment reeditats en disc compacte
Diatessaron
Música
Conjunt vocal i instrumental català que es presentà com a conjunt especialitzat el 1978.
Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica
Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical l’Harmònica de Bunyol
Música
Banda fundada al 1888 amb el nom Banda La Primitiva de la Constància.
Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis
Josep Company
Esport general
Art
Dibuixant i cartellista.
Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"
Enric Blanch Martínez
Hoquei sobre patins
Periodisme
Jugador d’hoquei sobre patins, entrenador i periodista.
S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes
Vergara
Família d’artistes valencians del s XVIII.
Francesc Vergara València 1681 — 1753, dit el Vell , escultor, tingué dos fills, l’escultor Ignasi Vergara i Gimeno i el pintor Josep Vergara i Gimeno València 1726 — 1779, que constitueixen la branca més famosa de la família El germà de Francesc, Manuel Vergara , escultor, tingué també un fill escultor, Francesc Vergara i Bartual Tot i que aquesta branca és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina