Resultats de la cerca

La racionalització de l’empresa es fonamenta en el mesurament tècnic del treball i té com a objectiu principal escurçar la diferència entre el treball teòric necessari i el pràctic esmerçat, mitjançant l’eficàcia tècnica La racionalització és una concreció del principi d’especialització, tant en l’organització general amb la diferenciació de funcions administratives, financeres, etc com en les tasques individuals estudi dels moviments més eficaços del treballador, distàncies mínimes, etc Teòricament té els orígens en el taylorisme

El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat, tanmateix, com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Entre altres és autor de Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

En formaren part, a l’entorn del seu teòric Karel Teige, poetes VNezval, JSeifert, KBiebl, pintors, directors d’escena, lingüistes RJakobson i JMukařovský, músics, pallassos, etc Fundat sobre el marxisme, el poetisme procedia d’Apollinaire, de la pintura cubista, de Majakovskij, i, sobretot, del dadaisme, i es proposava transformar l’art en un divertiment que expressés la joia de viure, després de l’angoixa de la postguerra Partint d’ell, alguns poetes constituïren el 1934 el grup Surrealista de Praga

És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles 1635-1709 en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy Té dos vessants una nova perspectiva i un aspecte intellectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s XVII i XVIII

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista