Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències…

Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…

Es formà com a compositor amb Johannes Winckler Cap al 1586 ingressà a l’abadia cistercenca de Randau L’any 1591 fou elegit abat del monestir de Himmelwitz Escriví i publicà el tractat Musices poeticae sive compositionis cantus praeceptiones Neisse, 1613, un dels mètodes de composició més importants del principi del segle XVII Fou el primer a utilitzar la terminologia de la retòrica per a explicar procediments de composició musical El seu pensament exercí una gran influència sobre M Praetorius i J Mattheson La seva faceta com a compositor és també molt important Publicà algunes de les seves…

Fou deixeble del compositor CG Scheinpflug i estudià violí a la seva ciutat natal i més tard a Berlín, Dresden i Hamburg L’any 1763 entrà com a violinista a la capella de la cort de Rudolstadt, institució que arribà a dirigir l’any 1772 El 1778 fou nomenat músic de cambra de la cort Tot i que deixà algunes composicions, la seva principal aportació són els escrits teòrics Versuch einer Anleitung zur Composition 'Assaig d’una introducció a la composició', Rudolstadt i Leipzig, 1782-93 i Musikalische Lexikon 'Lèxic musical', Frankfurt, 1801 són les seves obres més importants La primera és un…

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para instrucción de…

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820

Estudià a la Universitat de Viena amb Guido Adler, i l’any 1926 es doctorà amb una tesi sobre la forma sonata en F Schubert També realitzà estudis de direcció a l’Akademie für Musik, però la influència més decisiva en la seva formació vingué dels seus estudis privats amb H Schenker El 1940 s’establí a Nova York, on esdevingué professor i més tard director al Mannes College of Music, centre on Hans Weisse havia introduït l’ús de mètodes derivats de les idees de Schenker per a l’aprenentatge de la teoria de la música Posteriorment fou professor al Queens College de la Universitat de Nova York…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…