Resultats de la cerca
Es mostren 1052 resultats
Angelo Monteverdi
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…
Jaume Sisterna i Montcada
Literatura catalana
Teatre
Poeta.
Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Guionista i editor de còmics, periodista, dramaturg, cineasta, tècnic editorial i escriptor.
Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment…
Valère Novarina
Teatre
Pintura
Dramaturg, director teatral i pintor franco-suís.
Estudià filosofia i filologia a la Sorbona de París En la seva obra literària, que inclou teatre per a l’escenari o la lectura, poesies escèniques i assajos teòrics, crea un univers propi molt particular, carregat de referències culturals, ric en elements metateatrals i metalingüístics, en el qual destaca l’absència de trama i el treball fonètic de la llengua com a element estètic central Parallelament a la seva obra literària, ha dirigit moltes de les seves obres i ha desenvolupat alhora una activitat gràfica i pictòrica sovint vinculada a la producció escènica Entre els seus treballs cal…
Tom Hooper
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic anglès Thomas George Hooper.
Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals fou premiat per l’Acadèmia…
Color Dansa
Dansa i ball
Companyia de dansa creada el 1994.
Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i Serrat Balla…
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…
,
Nikos Kazandzakis

Nikos Kazandzakis
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor grec.
Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva obra comprèn…
Salvador Bonavia i Flores

Salvador Bonavia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina