Resultats de la cerca

Fundat el 1917, s’inscriví en competicions federades l’any 1924 Els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria i en la Lliga amateur Després de la Guerra fou campió de tercera categoria 1944, campió d’aficionats 1946 i campió de la Copa Federació 1948 La temporada 1947-48 ascendí a primera territorial El 1953 es fusionà amb el CF Recreatiu Collblanc, fundat el 1924, i el CF Tecla Sala, el 1944, per crear el Club de Futbol Hèrcules Hospitalet

Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Fundada el 1887, pretenia instruir, moralitzar i organitzar actes benèfics per a les classes obreres i humils Durant els anys vint creà diverses seccions esportives com l’equip de bàsquet CIB, que estigué adscrit a les competicions de la Delegació Diocesana d’Esports el 1949 També disposa de secció excursionista, que fomentà el cicloturisme els anys setanta, i d’escacs Tingué una publicació mensual que s’anomenava Portaveu del Círcol Barceloní d’Obrers de Sant Josep des del 1917 fins a mitjan anys trenta

Oposat tant al materialisme com a l’absolutisme idealista, el personalisme pot revestir les formes més diverses panteista WStern i panpsiquista WTStace, JWard, teleològica GHHowison i teista BPBowne, ACKnudson, ateista JMcTaggart i relativista ChRenouvier, etc El personalisme tingué una particular ascendència a l’Amèrica del Nord, des del començament del s XX Bowne, ESBrightman, JWBuckham, MWCalkins, RTFlewelling, Howison, Knudson, WHWerkmeister, i a França, a partir dels anys trenta personalisme 2 2 Pensadors personalistes han estat també els italians COttaviano i FSciacca i l’…

Amant de la gimnàstica, fou membre fundadora del Club Femení i d’Esports de Barcelona 1928-38, la primera entitat de dones de Catalunya que promogué l’esport femení Formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1935-38 Impulsà la pràctica del bàsquet femení a Catalunya els anys trenta, anys que el Club Femení i d’Esports fou el dominador d’aquest esport a Catalunya Fou la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular 1936, organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre