Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
suspensió de bari
Química
Medicina
Suspensió d’una sal de bari usada en radiologia com a mitjà de contrast per a omplir vísceres buides, com l’estómac i els intestins, i fer després radiografies per tal de veure el relleu de les parets.
trompa
Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
aero-
Forma prefixada del mot grec aḗr, que significa 'aire', usada en la formació de noms científics que es refereixen a l'aire, o a les propietats físiques o als efectes de l'aire (o d'altres gasos) (ex.: aerodinàmica).
sagetia
Transports
Embarcació d’aparell llatí, d’una sola coberta, usada especialment a l’edat mitjana a la Mediterrània, primerament de dos pals, amb rems i menor que una galera, i posteriorment de tres pals i, al segle XVI, sense rems.
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la…
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
memòria coixí
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades com a interfície, on provisionalment s’emmagatzemen les dades transmeses, a fi de compensar la discrepància entre les diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Així, els dos sistemes que intervenen en la transmissió, en lloc d’interactuar entre ells ho fan a través del coixí, de tal manera que, per exemple, l’emissor escriu el missatge en el coixí i el receptor el llegeix quan pot
pitxola
Transports
Vela mestra, molt més petita que la usada generalment per les barques de mitjana o quillats, que va fermada a una antena curta i és emprada en les embarcacions grans de vela llatina, per a capejar vents forts i temporals.
Sant Llorenç del Penedès
Art romànic
Situació Dos detalls de la decoració en relleu de la pica baptismal, amb figures geomètriques, humanes, vegetals i arquitectures figurades ECSA - R Aceña L’església es troba situada dins el poble de Llorenç del Penedès, del qual és la parroquial Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 El poble de Llorenç es troba a 7 km del Vendrell i és perfectament comunicat per l’autopista A-7 i per la carretera comarcal que enllaça el Vendrell amb Sant Jaume dels Domenys i el Montmell SFM-ALS Història L’actual església parroquial de Sant Llorenç fou construïda al principi del segle XX sobre un temple anterior…