Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
Mateu Morral i Roca
Història
Anarquista.
Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer
Valentí Montoliu
Pintura
Pintor.
Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…
càntir

càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
Galeries Laietanes
Fragment de mural de Xavier Nogués que decora les Galeries Laietanes
© Fototeca.cat
Sala d’exposicions i d’antiguitats fundada a Barcelona el 1915.
Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre
Lliga d’Associacions de Música
Música
Associació musical catalana fundada el 1919 per iniciativa de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona i patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya.
El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…
Antoni Cruellas Vilà
Futbol
Futbolista.
Davanter centre i extrem dret Començà destacant en el Terrassa, al final dels anys quaranta, a tercera divisió La temporada 1951-52 ingressà a l’Espanyol i s’hi mantingué fins a la temporada 1956-57, jugà 60 partits de Lliga i marcà 22 gols Disputà la final de Copa del 1957 Després jugà a segona divisió amb el Còrdova 1957-59 i el Terrassa 1959-61, i a tercera amb l’Europa 1961-62, l’Igualada 1962-63 i el Vilafranca 1963-64 Després entrenà diversos equips catalans Jugà un partit amistós amb la selecció espanyola B
Miquel Muç
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou campió de Catalunya 1924 i el primer ciclista que guanyà dues vegades la Volta a Catalunya 1924, 1925, competició en la qual també fou segon dues vegades 1926, 1928, guanyà tres etapes Fou segon al Gran Premi Opel i a la Vuelta a Cantàbria 1925 Guanyà el Gran Premi d’Ulldecona i fou segon a la Vuelta a Astúries 1926 L’any 1927 guanyà el Memorial William Tarin, la Vuelta a Astúries i el Campionat d’Espanya, i el 1929 fou primer a Vilafranca d’Ordizia Des del 1949 es disputa un trofeu en honor seu
Guillem I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95), fill de Ramon I.
Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent
Josep Antoni Ferrer i Fernández
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina