Resultats de la cerca

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

S’ha especialitzat en edició de textos i estudis lingüístics, poètics, teatrals i de literatura rossellonesa Entre la seva vasta producció, destaquen La Renaixença a Girona antologia de textos i documents 1987, Bocavulvarieròtic de la llengua catalana 1988, El teatre a la Catalunya Nord teatre català del Rosselló, segles XVIII-XIX curador, 1989, Teatre català antic curador, amb F Massip, 1994-95, Visió de la cultura popular en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria 1831-1897 1998, El teatre a l’època de la Illustració , dins El teatre català dels orígens al segle XVIII 2001, Mil anys de…

Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte  Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de…

Desenvolupament enciclopèdic Amb la finalitat de donar una visió de conjunt, any rere any, de la vida cultural barcelonina del 1885 al 1889, l’autor tingué en compte no tan sols l’activitat literària, sobretot la teatral, o les exposicions, sinó que també feu referència a institucions barcelonines com l’Ateneu o hi incloïa narracions que vehiculaven alguna reflexió sociològica sobre l’evolució dels costums Tot aprofitant, sobretot als darrers volums, material periodístic, o estudis publicats, com el pròleg a les Poesies d’Àngel Guimerà, inclogué també refoses com l’elogiat treball sobre l’…

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt lligada a les…

Defineix un marc en què és necessari abandonar els vells conflictes ideològics i resoldre las noves problemàtiques atenint-se sobretot a criteris tècnics propis de l’eficàcia i l’eficiència o a les exigències i demandes canviants de la ciutadania Les crítiques a aquesta situació han vist en aquest fenomen la causa primera de la creixent manca d’interès i de compromís polític d’una part de la ciutadania, al mateix temps que han volgut posar de manifest l’emergència d’una nova tendència a la tecnocràcia i a una visió excessivament demoscòpica de la democràcia Sostenen també que, en l’era…

Inicià els seus estudis a Copenhaguen i després viatjà a Alemanya, Holanda i Àustria per ampliar la seva formació En retornar a Dinamarca, es dedicà a tasques pedagògiques, ocupà alguns càrrecs administratius relacionats amb la música i també treballà en el món editorial musical per exemple, dirigí Edition Dania El seu vessant compositiu es veié afectat per aquestes ocupacions Com pongué fins a una edat molt avançada, però durant els darrers anys de la seva vida els problemes de visió l’obligaren a tenir un ajudant que escrivís per ell El seu estil es mou dins de paràmetres propers al…

El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics música ètnica L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació collectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques pròpies de la…

Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i, posteriorment…

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una historia 1967,…