Resultats de la cerca
Es mostren 1756 resultats
Pompeu Audivert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Literatura catalana
Teatre
Escultor i dramaturg.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…
,
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
Ernest Xancó i Creixell
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra.
Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals…
Río Negro
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters
Josep M. Coll i Soler
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…
salnitre
Mineralogia i petrografia
Nitrat de potassi, KNO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els jaciments més…
Veredicte pels acusats per l’"operació Còndor"
El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests…
cuprita
Mineralogia i petrografia
Òxid de coure, Cu2O.
Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada principalment a Ely…
Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco
Història
Política
Polític.
Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina