Resultats de la cerca
Es mostren 7440 resultats
Dalmau de Biert
Història
Diplomàtic.
Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I
Pere Bertran
Història
Història del dret
Jurista, compromissari a Casp.
Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats
Francesc Bertran
Història
Cavaller, senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran.
Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya
Andreu de Fenollet i de Saportella
Història
Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà.
Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet El 1355 participà, amb el seu oncle, Galceran de Fenollet, en la guerra de Sardenya, i després en la guerra dels Dos Peres, on fou fet presoner 1363, dins el castell de Magallón, la defensa del qual comandava Vengué 1357 la seva part de la baronia de Jóc a Ramon de Perellós El 1367 era en el seguici d’Enric de Trastàmara, i el 1371 el rei Pere III l’elegí conseller, d’entre els de la Lliga de Convenença, per resoldre el conflicte sobre la immunitat judicial dels barons i les imposicions senyorials El 1372 fundà un benefici a la capella del…
Riambau de Corbera i de Cartellà
Història
Governador de Catalunya (1413).
De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació
Joan de Corbera
Història
Virrei de Sardenya (1418-20).
El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa
Arnau de Conques
Dret
Jurista.
Representant de la ciutat de València al parlament de Cullera 1396, advocat de la mateixa ciutat el 1405 i missatger, també de València, el 1410 per a demanar al rei que nomenés successor El 1412 fou proposat, sense èxit, per a representant del parlament català com a membre de la terna valenciana per a elegir rei a Casp El parlament de València el nomenà advocat defensor dels drets del pretendent Frederic de Luna, el mateix any, però no acceptà l’encàrrec
Antoni Claperós
Escultura
Construcció i obres públiques
Escultor i mestre d’obres actiu entre el 1414 i el 1466.
Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…
Pere de la Cavalleria
Història del dret
Jurista.
Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte…
Bernat Dalmau
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1402-12).
A la mort de Martí l’Humà 1410, presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València novembre del 1410 - març del 1411 i a Sicília desembre del 1411 - febrer del 1412, preparatòries per al compromís de Casp Morí al castell de Solento Palerm sense poder acabar la segona missió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina