Resultats de la cerca

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Professor de psicologia a la Universitat de Harvard 1959, d’on fou expulsat 1963 per fomentar l’ús de substàncies psiquedèliques entre els estudiants Des de Nova York, on s’installà, continuà defensant l’ús de l’LSD i es convertí en punt de referència per al moviment hippy Empresonat diverses vegades, fou alliberat el 1976 Propagandista de les seves idees de rebellió a través de llibres i conferències, els darrers anys proposà canalitzar-les a través d’internet

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Format a València Sant Carles i a Madrid, on fou deixeble de Federico de Madrazo Residí, pensionat, a Roma des del 1864 El 1867 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid Residí a Caracas 1873, on féu importants retrats i pintà teles per a la catedral Establert a Bahia Brasil el 1876, continuà treballant Fou un típic pintor d’història i de temes religiosos Santa Caterina portada al cel pels àngels , 1866 Museo de Arte Moderno de Madrid

N'hi ha de tipus i de mides molt diversos, segons l’aplicació a què són destinats És emprat per al retocament de fotografies, en decoració, en pintura on és anomenat pistola de pintar , en plastificació, etc El líquid o sòlid en pols és aspirat per l’efecte Venturi fins a una petita tovera, des d’on, per l’acció d’un raig d’aire a pressió és llançat a l’exterior a la manera d’aerosol