Resultats de la cerca

Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…

Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…

El noruec Ole Einar Bjørndalen guanyà les quatre medalles d’or que hi havia en joc en el biatló En la modalitat d’esquí alpí, la gran triomfadora fou la croata Janica Kostelić, que aconseguí tres ors i un argent Mai cap altre esquiador no havia obtingut quatre medalles en uns jocs El finlandès Sampa Lajunen guanyà tres medalles d’or en la combinada nòrdica i l’holandès Jochem Uytdehaage dos ors, un argent i un rècord del món de patinatge de velocitat En la categoria femenina, l’alemanya Claudia Pechstein obtingué dos ors En el torneig d’hoquei sobre gel, el Canadà,…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas cartas ,…

La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’,…

Fill d’un polític del Partit Nacionalista Basc, la seva família s’exilià a França i a l’Argentina, on es formà i on desenvolupà les primeres activitats artístiques i també com a dibuixant publicitari Quan tornà al País Basc 1952 li fou encomanada la decoració de la cripta d’Arantzazu 1954, acabada el 1982 El 1957 formà amb Jorge Oteiza, que l’influí decisivament en la seva dedicació a l’escultura, i amb Agustín Ibarrola l’Equipo 57, i el 1966 el grup Gaur amb Oteiza, Eduardo Chillida i altres artistes Els anys 1963-73 treballà en el disseny industrial, d’interiors d’hotels i de mobles, i…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…

Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…

El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen instantàniament d’un…

Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des…