Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
esplugabous

Esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
Jacobo Sucari
Art
Compositor audiovisual.
Ha estudiat cinema i filosofia a la Universitat de Tel-Aviv, Israel, i és llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Barcelona, on és professor Cursà estudis musicals i en la seva videografia s’endevina una constant investigació de diverses disciplines i expressions de la creació contemporània, d’on sobresurt el seu desig de treballar el so i la imatge de manera parallela Dels seus nombrosos treballs destaquen La contemplación 2002 i La ciudad transformada 2007
Bonaventura Ribas i Quintana
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, arxiver i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort
Josep Maria Fenollera
Pintura
Pintor.
Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat
Vicente Escudero Uribe
Dansa i ball
Ballarí castellà.
A nou anys anà a Granada, on estudià ball flamenc Actuà a la península Ibèrica, i el 1920 debutà a París des d’aleshores formà parella amb Carmita García El 1930 presentà a Barcelona els seus Bailes de vanguardia Des del 1932 actuà sovint als EUA El seu flamenc incontaminat el feu cèlebre En retirar-se s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament Publicà Mi baile 1947, i formulà un decàleg, seguit pels ballarins més puristes
Basilides
Cristianisme
Teòleg gnòstic, el primer de qui hom té notícies certes.
Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera
Francesco da Barberino
Literatura italiana
Poeta italià.
Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa
Gonzalo Lindín
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Antoni Gonzalo i Lindín.
Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció
Pinchus Krémègne
Pintura
Pintor jueu lituà.
Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc
Francisco de I Peraza
Música
Organista castellà, germà petit del també organista Jerónimo Peraza.
Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res