Resultats de la cerca

Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de Tremp, on,…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a…

El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del…

El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la…

L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al…

Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga

La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com…

L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de…