Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu.
A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu. L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons. No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157. Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera.
L’any 1264 Guillem de Montornés llegà diverses quantitats i entre elles, trobem 10 sous per a Sant Andreu de Logonibus.
L’ermita de Sant Andreu de Logonibus, Lloporons, Laborons o Llobons, torna a aparèixer documentada en diferents llegats testamentaris al començament del segle XV. No obstant això, l’activitat de la capella sembla que va cessar a mitjan d’aquest segle, per tal com, segons consta, l’edifici amenaçava ruïna.
No se sap quan es va refer, però l’any 1638 va ser sepultat a Alella un tal Pere Marí, del qual la documentació ens diu que havia estat d’ermità a la capella de Sant Andreu.
Les notícies sobre la història constructiva de l’ermita es limiten als anys 1702-1704, que fou reedificada per Amador Dalmau, nou amo del lloc.
L’any 1854 Agustí Canals, propietari de Sant Andreu de Llobons (can Gorgui Gros), deshabilità la capella de la funció religiosa i l’emprà per a ús domèstic. L’altar de Sant Andreu passà a Can Riera, de Premià de Mar.