Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Francesc Santacana i Campmany

Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…
Garcia I de Galícia
Història
Rei de Galícia (1065-71 i 1072-73), fill petit de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó-Astúries-Galícia.
Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna
Josep Cloostermans i Buiza
Escultura
Escultor, fill de Pierre Cloostermans (París ? — l’Alcora 1798), que fou director (des del 1789) de la fàbrica de ceràmica de l'Alcora
.
Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808
Jordi II d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i elector de Hannover (1727-60), fill de JordiI d’Anglaterra i de Sofia Dorotea.
Home d’escasses ambicions i capacitats, es distingí pel coratge militar, per l’encert amb què secundà els seus ministres, dirigits per Walpole i Pitt, i per l’amor a la música i la vida falaguera Protector de Händel i fundador de la Universitat de Göttingen, durant el seu regnat fou constituït el British Museum
Jorge Isaacs
Literatura
Escriptor colombià, fill de Jorge Enrique Isaacs, d’origen jueu, i de Manuela Ferrer, filla d’un català, oficial de la marina espanyola.
Bé que conreà la poesia a la seva joventut i els darrers anys de la seva vida, és conegut sobretot per la novella María 1867, obra capdavantera de la narrativa romàntica llatinoamericana
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de les baronies d’Entença ( Berenguer V
) i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà, fill de Berenguer IV.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona 1268, i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del Castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada 1291 i després recuperà Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres 1284 Guerrejà contra els sarraïns 1276 i contra els francesos 1285 i participà en la conquesta de Menorca 1286-87 Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell…
Berenguer de Cruïlles i de Peratallada
Història
Fundador de la branca dels Cruïlles de Calonge (Baix Empordà) i Bestracà (Garrotxa); fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà.
El seu pare li traspassà Calonge el 1284 es casà amb Sibilla de Bestracà Acompanyà Pere el Gran a Sicília 1282, i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus El 1315 succeí el seu germà Bernat de Cruïlles i de Peratallada en la procuració general de València
Castell de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Situació Indret on s’erigia el castell, les ruïnes del qual, molt escasses, es poden veure vora el santuari de Cabrera, que apareix a la foto J Pagans-TAVISA El castell de Cabrera es troba situat a la punta oposada del Santuari de Cabrera, abans d’arribar al Coll de l’Osca, dalt del pla de Cabrera i, a l’extrem nord, a tocar de l’Osca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 58,3 31 tdg 511583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Abans d’arribar a Cantonigrós, al quilòmetre 22,500 hi…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…