Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, la propietat de la qual era discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria d’Oló
Santa Maria d’Oló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al nord-oest de la comarca, en territori molt accidentat, drenat per la riera Gavarresa i la d’Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Sant Feliu Sasserra i d’Oristà Lluçanès i l’enclavament de Muntanyola a l’E amb Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola ambdós d’Osona, l’Estany i Moià, i al SW i l’W amb Avinyó Bages Aquest terme, centrat per la vall de la riera d’Oló que travessa de NE a SW, és molt accidentat Parallela a la riera i per la banda N, ressegueix tot el terme la carretera de Vic a Avinyó o Balsareny, que segueix gairebé sempre la carenada que fa de partió d’aigües entre la riera d’Oló i la riera de Segalers, la qual segueix part del sector N del terme i…
república Partenopea
Història
Estat creat pel Directori francès, per mitjà del general Championnet, al regne de Nàpols (gener-juny de l’any 1799), per formar-hi un règim favorable a França, que havia envaït el territori.
Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol
Finestrelles
Extrem N de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país passava aquest indret pel coll de Finestrelles , obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles , on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat
principat de Corvey
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia, creat el 1203 damunt l’antiga abadia de Corvey (Corbeia Nova), sobre el Wesser, fundada el 822 per benedictins de Corbie (Picardia).
L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors
exònim
Lingüística i sociolingüística
Nom propi, de lloc o de persona, usat per una llengua determinada per a referir-se a un territori o persona situats fora, o de procedència forana, respecte de la seva àrea lingüística.
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII