Resultats de la cerca

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Davanter iniciat a les files del CD Condal 1959-60, seguidament fitxà pel RCD Espanyol 1960-62, on debutà a la primera divisió Després passà al Llevant, on jugà quatre temporades 1962-66 i posteriorment al Mallorca, cinc temporades més 1966-71 En total jugà 148 partits a primera i marcà 36 gols El 1960 disputà un partit amb la selecció catalana a Lisboa Fou internacional juvenil espanyol en quatre ocasions i amb la selecció absoluta en un partit

Conegut com Juanjo Díaz , s’inicià com a tècnic el 1980 en les seccions inferiors del RCD Espanyol, on es mantingué durant catorze temporades També entrenà el Mollerussa 1990-91, el Palamós 1991-93 i el primer equip espanyolista 1993-94 Després ha dirigit el Huesca, l’Andorra, l’Águilas, el Cornellà, el Cartagena i el Badajoz, fins la seva retirada el 2003 Posteriorment tornà al RCD Espanyol, on feu de coordinador de la Ciutat Esportiva

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

Després de servir al duc d’Oldenburg, marxà a Londres i a París, on visqué del 1847 al 1870 Fou reconegut com a bon clarinetista i, alhora, com a brillant pianista La seva obra compositiva és extensa, tot i que la major part és formada per transcripcions, variacions, fantasies i arranjaments operístics Entre el 1870 i el 1880 visqué a Londres, on també obtingué el reconeixement que s’havia guanyat a París amb els seus concerts als salons privats

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823

El 1905 es traslladà a París on, en condicions de vida molt precàries, intentà d’esdevenir pintora Havent fracassat, s’establí a Suècia, on inicià la seva activitat d’escriptora Destaquen les seves novelles sobre el personatge femení Alberte 1926, 1931, 1939, que giren entorn de l’emancipació de la dona De temàtica similar són altres novelles seves, com Kranes Konditori ‘La pastisseria de Krane’, 1946, motiu pel qual és considerada una de les pioneres de la literatura feminista

Format a Madrid, s’establí el 1917 a Barcelona, on fou deixeble d’IMallol Es donà a conèixer en les exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1918 i del 1919 i es presentà individualment el 1923 a Barcelona i a Madrid Cultivador de diversos gèneres, dugué a terme una notable tasca pedagògica des del 1927, que fundà a Barcelona la seva acadèmia particular de dibuix i pintura, on tingué entre altres alumnes destacats, Francesc Todó

El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725