Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
la Part Petita
Barri
Barri d’Angostrina (Alta Cerdanya), a la vora del riu d’Angostrina, a l’E del poble.
el Parral
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), situat al NW de la vila.
Paretella
Partida
Antiga alqueria islàmica i partida del municipi de Benissa (Marina Alta), al límit amb el de Teulada.
riu de la Palomera
Nom amb què és designat l’Arieja a la capçalera, on separa Andorra de l’Alta Cerdanya.
la Muntanyeta de Santa Bàrbara

Aspecte de l'ermita de Santa Bàrbara
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim del on hi ha situat el santuari de Santa Bàrbara, al municipi d’Alberic (Ribera Alta).
pic de Mollet
Muntanya
Contrafort (2 202 m) S del Carlit, termenal dels municipis d’Enveig i de Dorres (Alta Cerdanya).
El Barco de Ávila
Municipi
Municipi de la província d’Ávila, Castella i Lleó, situat a l’alta vall del riu Tormes.
La seva economia és agrícola cereals, horta i patates i hi ha pedreres Dins la vila hi ha el castell de Valdecorneja s XV i restes de l’antiga muralla L’església parroquial és gòtica
la Vall d’Ebo
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la part interior del Marquesat, dins les alineacions prebètiques valencianes extremes.
Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una…
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…
Benixuaip
Barri
Un dels dos llocs o barris que formen el municipi de la Vall d’Ebo (Marina Alta).