Resultats de la cerca

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses l’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern

És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles

És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC

Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII

L’església parroquial és dedicada a sant Gabriel Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La…