Resultats de la cerca
Es mostren 13088 resultats
Monumenta Cataloniae
Art
Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha, destinada a publicar el corpus de l’art català.
Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals
El Trabajo
Periodisme
Periòdic obrer que aparegué a Sabadell (1898-1909, 1910, 1912-13).
Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès
Sant Miquel del Corb

L’església de Sant Miquel del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses l’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern
Sant Cebrià de Lledó

Església parroquial de Sant Cebrià de Lledó
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Antiga església parroquial del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles, als vessants NW del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles
Sant Julià

Vista del poblat ibèric de Sant Julià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poblat ibèric del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès).
És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
puig d’Arques

Dolmen i radar de puig d’Arques
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Cim
Cim (535 m) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls (Baix Empordà).
Grions

L’església de Sant Gabriel de Grions
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), al sector S del terme, a l’esquerra de la riera d’Arbúcies.
L’església parroquial és dedicada a sant Gabriel Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera
muntanya dels Sants Metges

Vista de la muntanya dels Sants Metges
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La…